El món immobiliari, tot i que ja fa anys que es regeix bàsicament per dues maneres de mobilitzar el mercat, venda i lloguer, és un sector viu en què té cabuda altres fórmules d'accés a l'habitatge. I un dels que està agafant consistència a diferents països del món, a causa de les dificultats existents per accedir a un habitatge digne, és el cohousing.
Originàriament, va aparèixer a Dinamarca a finals dels anys seixanta. Aquest anglicisme és prou clarificador, ja que la seva traducció literal és cohabitatge. Ara bé, no és tan exacte com sembla, perquè aquesta fórmula implica compartir certs espais, però no elimina o descarta l'immoble d'ús particular de cada individu o família que habiti les llars de la comunitat.
És a dir, el cohousing permet residir en un domicili d'ús privat, però en què es comparteixen espais de manera comuna, de manera que cada comunitat administrada en aquest format, determina quins espais i serveis es destinen a l'ús comú.
El Cohousing és un tipus de residència col·laborativa que es basa a compartir espais que bé poden ser una casa amb cuina per fer àpats i trobades entre els residents de la comunitat, així com menjadors, sales diàfanes, espais exteriors, zones recreatives, tallers, espais per als infants, zones verdes, etc.
El disseny i la governança d'aquest sistema de cohabitatge van a càrrec dels mateixos cohabitants de la comunitat. Tots ells són conscients de les normes i el sistema de gestió de la comunitat i, per tant, han de comprometre's a complir les normes que la regeixen.
Els sistemes de cohousing coneguts fins ara, està formada per un nombre indeterminat d'habitatges, poden anar de la desena fins a 20 o 30 unitats familiars. Normalment, es troben en un carrer de vianants o al voltant d'un pati o zona enjardinada, on es duguin a terme activitats en comú.
Cal tenir clar la diferència entre un cohousing i una comunitat de veïns tradicional. Per exemple, en una comunitat cohousing, els mateixos que habiten la comunitat són els que han dissenyat l'espai i els serveis necessaris segons les seves necessitats prèviament estipulades.
El disseny de la comunitat està pensada per enfortir la relació entre els seus ocupants sense perdre la intimitat pròpia de cada llar. La idea és que tots els habitants s'impliquin en la presa de decisions que afecten el conjunt.
Els espais comuns estan pensats per al seu ús diari, i acostuma a ser la part més important de la comunitat. És habitual trobar espais per als més petits i una cuina i menjador per a les trobades en conjunt.
Un altre detall rellevant és que les decisions es prenen de manera assembleària i s'estableixen tasques administratives i de decisió que són assumides pels residents.
Amb tot, podem dir que existeix una altra manera de viure, en que l’entorn i la cooperació entre les persones és l’eix central del sistema.
